dimarts, 19 de febrer del 2008

AGULLETES




Jo vaig fent footing footing footing ,ara afluixo, ara accelero segueixo el ritme footingueru...

La setmana passada vaig anar a escalar un parell de dies amb els clàssics, de tranquí a Perles, un dia al sector del cami o d'en Betriu i l'altre al sector de sota. Vist el meu grau d'"agilitat"he decidit que tocava perdre una mica de lastre i després de molts anys (era petit a les hores) he començat a corre, avui es el segon dia i la veritat es que a part de unes agulletes monstruoses que ja van aparèixer ahir mentre corria i han anat in crescendo fins avui al plegar, i ja era gaire-be incapaç de baixar les escales sense agafar-me a la barana.mare meva.


L'itinerari escollit,un clàssic,el passeig del Segre La Seu - Alàs- Alàs -la Seu uns 10 kilòmetres i 35 metres de desnivell en una hora aproximada-ment.
Com a companys de patiment l'ipod ,els aneguets i algun iaio passejant i cascant-se un caliquenyo.


.



Dins el meu cap,hora de pensar i no sempre coses maques (ho deu fer el patiment)
avui per exemple li ha tocat a Andorra, i li nomenat : " Patrimoni natural de fatxes de l'Unesco" i que l'Albert Pintat te un electroencefalograma PLA.

Les lleis d'Andorra m'han ferit, i això es el que de moment sagno....de moment.


dissabte, 2 de febrer del 2008

40.000 METRES DE VIATGE ALPÍ 2ª entrega





Un cop a Meribel ens instal·lem còmodament a "Cal Hill"un apartament molt ben equipat amb tota mena d'extres a 100 metres a peu de les pistes. després de "marcar" tothom el seu territori, logística la jornada, planing de pistes i a somiar tot seguint amb el dit en un paper un munt de possibles itineraris, els uns fan soparet (espaguetis bolonyesa del xef Aycart) i els altres taller.

Entre tant ,la finestra ens porta bones noticies,comença a nevar...





Tot plegat amb el bon clima creat per el gran músic de l'agència








De bon mati,com no, neu pols, però continua nevant, la visibilitat no és bona i creiem que el mes assenyat és no canviar de sector, alguns remuntadors estan tancats i de tant en tant escoltem com els gasex purguen (trobo a faltar el só i l'olor de la dinamita,que hi farem) feia dos anys que no esquiava amb una neu tan bona.


Uns tes amb petaca i un entrepà són les úniques parades que tenia previstes l'agència.La resta: esqui amb totes les lletres.







Val a dir que els "SEGONS GRAUS" vam marcar un ritme fort, tot i així la banda seguia força bé el ritme. Encara que no arribaven a l'hora de tancar pistes i plegaven una mica abans.





La música amansa les besties.



El dia següent va sortir el sol i, companys, per fí vam veure la dimensió del domini "quina passada" de gran i de maco. Jo tenia ganes de petar alguna cosa i nois va ser difícil perquè la penya ho rallava a una velocitat indecent tot i així ens vam escapar amb el Xavi Aycart i li vam pegar un toquillo a una bona pala. Valia la pena.

L'agència no contemplava el tema del fora pista i li fotien canya a les pistes i als vora pistes. El proper any hi haurà una jornada com a mínim de free-ride (cadascú faci el que vulgui).






Part de Lo domini






Vale, aquí tens les fotos de l'agència al complert .



I companys no em vull enrotllar més la resta dels dies va ser un no parar de esquiar, riure, i conèixer ,en part, Meribel, Les Menuires, Val thorens, Courchevel encadenant pistes quilomètriques pujant amb tota mena de "teletrastus"









LA BANDA







EL VICEPRESIDENT I EL PIXANER INSACIABLE







BON MIRADOR I UN ESQUI FELIÇ






AMBIENT DE MUNTANYA








UN ESQUIADOR FELIÇ



L'any que bè més SI NEVA

AFEGIR QUE EL FORFAIT ÉS MÉS BARAT QUE EL DE GRAN VALIRA I BAQUEIRA , DE VERITAT NO HI HA COLOR

Bé avui la candelera riu doncs tant de bó l'hivern suigui viu que bona falta fa.