40.000 METRES DE DESNIVELL ALPI ..més o menys

Els darrers set anys una colla d'amics organitze una sortida als Alps,la tercera setmana de Gener,les famoses "Campanyes"hivernals,aquest any "L'AGENCIA" organitzava una sortida a Chamonix per baixar la "Valée Blanche" i esquiar quatre dies a Les3valeés a la que en vaig inscriure.Tot plegat érem sis dins una furgo farcida de gent,motxilles,bosses i fum,tot fent camí cap a la meca ,el viatge no es va fer gents pesat entre les bestieses que deien els uns dels altres i la bona tria musical del responsable de só de L'AGENCIA.L'única pèrdua de temps va estar en trobar la nostra Gite D'etape "Le Chamoniard Volant" i no la "Chamoniard" com deia un del responsables de L'AGENCIA,val a dir que mercès aquesta petita confusió conec molt bé tots els carrers de Chamonix. Un cop instal.lats volta per els peatonals,sopar Savoiard (hòstia al canto)i a dormir que tocava matinar.















Viano,Viano si arriba lontano





Tres quarts de set del mati,esmorzar i cap al telefèric de L'Aguille de midi per pujar fins a
3.842mts, començo a quantificar el mal que li fet a les meves neurones els darrers 15o16 anys que feia que no rodava per aquests indrets;al arribar al cap de l'agulla el dia es fantàstic i radiant.
















Oh radiant ,radiant.












PRIMERA FOTO DE l'AGENCIA AL COMPLERT



L'aresta un pel relliscosa,perfectament equipada i protegida

Un cop abaix de l'aresta comence el descens ampli lleuger e immens, a banda i banda de la vall,les agulles,les geleres i les canals gegants fan de nosaltres uns petits nans enmig d'un mar de neu i seracs grans com onades dins l'oceà,sempre vigilats per els gegants granítics.(caram quin rampell de mossèn cinto)


Un cop arribem a la part mitja,la glacera s'estreny i comencen a aparèixer les tant temudes com espectaculars crebasses. El descens ens el prenem en plan contemplatiu, fotos i esmorzar en companyia d'uns ocells especialistes en cruspir-se restes de barretes energètiques.

Les onades.
Els especialistes.

Tot xino xano ens atansem al telefèric que ens té que pujar fins al tren que baixe a Chamonix,però un cop descalçats per megafonia escoltem que ens diuen:"Monsieurs le teleferique est ferme aujur-dui"(molt profesional) "Qui els va parir" i ara que fem? dons no toca mès collons que provar de baixar fins abaix esquiant, la veritat no les tenia totes ja que a "Cham" la neu arribava molt justeta de cota,continuem una estona fins que veiem un grup de gent que remunte un pujador de uns 100 a 200 metres de desnivell amunt amb els esquis a l'esquena,jo m'ensigalo i ensigalo a tres membres de la companyia que es decideixen a seguir-me (Ho sento companys una vegada més), total remuntem l'ensigalada i pugem amb l'incognita de si baixarem a peu o esquiant fins a chamonix;al cap del pujador sorpresa un xiringuito amb vistes immillorables al DRU on ens aturem a fer una cerveseta al solet i tot seguit fer una diagonal quilometrica que ens porta de cap a una petita estació que hi ha a Chamonix poble.


Total de cotxe a cotxe 5 hores 3000 metres de desnivell.Contents i amb gana dinem pizza i ens dirigim cap a Meribel, camp base de l'agencia ..........

CONTINUARA......

QUE TOQUE PENCAR