dijous, 29 de novembre del 2007

VALIGA VALAGA



Segur que un dia tots hem somiat en ser el primers que trepitgem o toquem un indret per primera vegada, si més a més cada pas que féssim ens transmetes una sensació de plaer i cada moviment ens esplaies al màxim i cada cosa que els nostres dits toquéssim ens transmetessin l'harmonia i la plasticitat que ens provoque un moviment quan s'escala (flipadits)donant a tot el conjunt un estat sensorial rotllo "nirvanic" fent d'aquest conjunt un festival vital .....(i no parlo de sexe) encara que per un moment m'ho a
semblat.

Això es el que li passe a un servidor quant escale per primer cop abans d'
equipar una via de 35 metres de calcari al·lucinogen en algun indret de Catalunya .

No crec que sigui un tio amb sort però si amb molt poca mala sort ,i desprès de buscar i no trobar ,eus aquí el que hem trobe un explorador rocós del segle XX.




El descobridor(UN VALIGA VALAGA) hem va fer el regal de poder col.laborar i compartir aquest secret amb ell , tant debò es pogués fer public però fins que no ens assabentem amb total certesa que els nostres actes "d'escaladors furtius" no ho son realment i es tracte d'un lloc public i no ens denunciïn ,per que no es de ningú ,ni es cap reserva de la biosfera ect etc,,no ens quede mes remei que guardar el secret ,per el bé de tots; Tant debò algun dia ho podrem compartir amb la resta del planeta ,de moment tot quede en un cercle d'amics.



INHUMA

De moment quede molta feina, moltes ganes de fer.la i de posterior.ment gaudir-la abans no ens tanquin.....com deia en Pantxo Vila,crec," la roca per qui la treballa" .

EL SABEN AQUELQUE DIU:

SABES QUE LE DICE UN POLLO A UN PATO:

LO QUE TU HACES CON AL PATA YO LO HAGO CON LA POLLA



AU,PASSIU BÉ O PASSIU COM PUGUI¡

divendres, 16 de novembre del 2007

UN PEL D'ESTRES

Llevar-se un mati, quedar amb un bon amic ,fer un petit esmorzar escalar unes hores en molt bona roca tot i passar un pel d'estres (per no estar en bona forma) ,ja m'esta be. A les reunions fer.la petar, i localitzar uns isards entre tant ens aguaiten una parella de voltors ,SRES i SRS estem a la paret bucòlica a la via "Un Pas d'Estres"




Aquí tenim l'Albert en acció a la pared bucòlica .




Samarretes del esponsor ESPORTS CARVING una botiga molt tècnica i basada en fets reals.(aviam si així augmento el percentatge de descompte)


Escalada ,roca i ambient de primera.


Això que veieu al fons es tot el que quede del pantà d'Oliana .Sequera?no home no ...

Un consell ,millor fer-la en forma i no patir estres en els llargs més difícils. senyors escalin


Un xic de pati al tercer llarg

Equipament correcte tot i que existeix algun passet de desicio.Que hi farem






ESCALEU¡ ...VAL LA PENA

dimarts, 6 de novembre del 2007

VIATGERS I SOMIA -TRUITES


Be després d'uns dies desconnectat tornem a reprendre l'activitat informativa ,i be la cosa va carregadeta .

En primer lloc comunicar-vos que després de l'enquesta el sector d'Erts passa a anomenar-se "LA COOPERATIVA"que dit sigui de pas, els primers freds tardorencs l'han paralitzat temporalment.

No voldria oblidar-me de tots aquests que, no se si dir lis privilegiats, roda-monts, animes viatgeres o simplement practiquen "pura vida".I que en un mes mort a Andorra els uns decideixen marxar a caminar per la Patagònia ,els altres fer un 6000 al Nepal o fe platja i peixet per Tailàndia, en fi a tots ells desitjar-lis bon viatge i agrair lis la instal·lació d' aquesta mena de virus que ens generen als que ens quedem aquí i fan que ja estem planificant una fuga a curt o mitj termini.Gracies. (je je que cabronns).

I au anem per feina en els darrers dies apart de rebre un allau de males noticies (que i farem "es lo que hi ha ") he pogut escapar i fer un parell de escalades i una visita a un lloc que feia molt de temps que li tenia ganes:...


"La fageda d'en Jordà" companys seré breu "màgia pura"

He de dir que m'agraden més els espais oberts i aeris, i això dels boscos si no fos pels bolets no serien un lloc de visita habitual, però sentir com s'empassa la llum i l'aire la fageda en aquesta època del any,més els bolos volcànics i tota l' amalgama de colors torrats, vermells, grocs, marrons ,verds,negres, grisos etc etc fan d' aquest bosc un lloc ,com diria especial..(paro que ja estic flipant).




Demá les dos escalades a l'alt Urgell que es fa tard i no vol ploure .





AH espereu que tinc un acudit :

Sabeu com es diu el fill de Winie de Pooh?

dons es diu... fill de Pooh.